Contra les multimilionàries ajudes estatals per a resoldre la crisi dels banquers i sistema financer.

Relexions sobre l'anunci d'una xerrada a Girona "Idees per entendre la crisi" pel filosof Terricabres, independentista, Mariona Parra de la CGT, i un professor d'universitat

El que fa falta, no son idees per entendre la crisi, sinó accions per a combatre el capitalisme, per a augmentar la crisi del capitalisme.

El que fa falta no son idees per a saber com ens roben els banquers i governants en temps de crisi, sinó el per què els ciutadans robats, espoliats. ho permeten. Idees per entendre la Crisi? Més aviat fan falta idees per entendre el per què els que pateixen la crisis no es belluguen, ni surten al carrer, ni s'organitzen. El que cal és comprendre per què els obrers acomiadats no ocupen les fabriques, per què els hipotecats no deixin de pagar , els desallotjats no ocupen les cases, per què els estudiants permeten que augmentin el nombre de policies i presons en lloc de escoles i mestres. Per què els que passen gana no roben, igual com els banquers, que no passen gana? per què els treballadors donen suport als sindicats que pacten amb els governants i patronal?. Per què es vota a uns partits que donen suport amb diners i vides per una ocupació il·legal a Afganistan, diners i homes per a servir a l'exèrcit d'ocupació i als criminals de guerra de l'OTAN, un exercit de domini dels EUA? Etc., etc.,etc...

Els que patim la crisi no ens escalfa ni reconforta entendre la crisi. No és amb idees que els banquers i rics han resolt la crisi. Es alliçonador constatar com han resolt la crisi els banquers i rics: robant i espoliant amb els diners públics, de tots nosaltres, per a finançar la resolució de la crisi dels banquers i del sistema financer. Per tan, més que idees per a comprendre el fenomen de la crisi, calen accions resolutives com la dels banquers i governants, i accions contra els governants i banquers que ens roben. Ens calen idees en tot cas per a combatre en temps de crisi del capital, per augmentar la crisi del capital. No és temps de filosofia sinó d'acció. Filosofia la que es vulgui, si tracta de planificar accions i debatre idees per actuar.

Un títol poc engrescador d'unes xerrades segurament interessants.

Per exemple, un aturat com jo, més que motivar-lo la comprensió o les idees del fenomen de l'atur i la crisi, el que m'interessa i suposo interessa als aturats, és com combatre l'atur, i el sistema. Com combatre a les multinacionals i als polítics que provoquen la crisi.

Les idees que fan falta son les porten a accions contra el sistema que ha provocat la crisi.

Les crisis son alertes, com les malalties, necessàries per restaurar el capitalisme. No fan falta idees per a comprendre la crisi, sinó acabar amb el capitalisme. No cal arreglar la crisi, sinó augmentar-la.

Les crisis acaben per enfortir el sistema, així com les malalties acaben eliminant les infeccions i restaurant l'organisme. El que cal en aquests moments de crisi, de debilitat del sistema capitalista, és augmentar la crisi, malatia del Capital, amb lluites en tots els fronts i combatre als anticorps dels governants per a resoldre la crisi. Sobretot quan la medicina són diners de tots nosaltres. No és la nostre crisi. Es la crisi del Capital. Hem d'aprofitar-ho per atacar el Capital.

Nosaltres hem d'actuar i que filosofin ells sobre les nostres accions. Aprenem del maig. Les dretes encara filosofen i intenten comprendre la revolta del maig 68.

Paradoxalment el que jo escric també son idees sobre la crisi. L'unica diferencia és que escric contra la crisis dels poders i contra els podres en crisi. No escric per a compendre la crisi, sino per combatre al sistema que l'ha provocat.